«... cap, com ell, ha tingut el verb càlid i grandiloqüent, sense termes mitjos ni pal·liatius, de la revolta, de l?inconformisme, de la intransigència en l?ideal, que pugna i bramula imparablement dintre nostre, com embats de congènita tempesta; cap, com ell, ha projectat enlaire, d?un sol raig, el sentit utilitari que mou nostra sang fenícia i alhora l?idealisme afoguerat de nostre impuls de llibertadors d?esclaus, de redemptors d?opresos, aquest corrent espiritual doble de positivisme i romanticisme que contrapesa en nosaltres, i els estabilitza fins al màxim equilibri, defectes i qualitats.» Víctor Català

Una visió renovada d’una de les grans obres d’Àngel Guimerà.
Demaneu més informació
Maria Rosa, un clàssic actual
Maria Rosa és una de les obres capitals d’Àngel Guimerà, al costat de Terra baixa (també en aquesta col·lecció) i Mar i cel. Estrenada el 1894 va tenir un èxit immediat.
Els protagonistes són un grup de treballadors d’una carretera. L’assassinat del capatàs va portar l’Andreu, el marit de la Maria Rosa, a la presó de Ceuta, on finalment mor. Marçal, que sempre s’ha estimat la Maria Rosa, aconsegueix enamorar-la i casar-s’hi, però unes revelacions desencadenaran la tragèdia.
Obra d’una gran intensitat dramàtica, Maria Rosa combina un triangle amorós amb qüestions més socials i realistes (el món del treball, el lloc de les dones, el pes de l’Església...), però, per damunt de tot, destaquen els personatges de Maria Rosa i Marçal, enduts per la força incontrolable de la passió.
Àngel Guimerà (1845-1924)
És una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dins la vida política, però sobretot per la importància i renom que assolí en l’àmbit teatral. Situat dins el corrent romàntic, va saber infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetips.
El 1871 fundà la revista La Renaixensa, de la qual va ser director durant tres anys. El seu primer premi va ser un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema «Indíbil i Mandoni».
L’any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l’any 1883 amb Judith de Welp, seguides de El fill del rei i Mar i cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de gran importància de l’autor van ser Terra baixa (també publicada a Angle Lector, 2) i La filla del mar.

El clàssic dels clàssics del teatre català
Demaneu més informació
Terra baixa és probablement el drama més representat d’Àngel Guimerà, una obra amb elements romàntics i realistes on les tensions humanes confereixen a l’obra una gran força teatral. L’ideal de la terra alta i la realitat de la terra baixa aconsegueixen una dimensió mítica amb personatges únics com el Manelic, la Marta o el Sebastià que viuen amb gran intensitat la possessió amorosa i els conflictes de poder.
Terra baixa és l’obra més popular d’Àngel Guimerà, una de les seves peces més representatives i, alhora, una de les més conegudes de la història del teatre català.
Àngel Guimerà (1845-1924)
És una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dins la vida política, però sobretot per la importància i renom que assolí en l’àmbit teatral. Situat dins el corrent romàntic, va saber infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetips.
El 1871 fundà la revista La Renaixensa, de la qual va ser director durant tres anys. El seu primer premi va ser un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema «Indíbil i Mandoni».
L’any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l’any 1883 amb Judith de Welp, seguides de El fill del rei i Mar i cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de gran importància de l’autor van ser Terra baixa (també publicada a Angle Lector, 2) i La filla del mar.